DB Fundació Mies van der Rohe

Durant la segona meitat del segle XX, la majoria de les ciutats mediterrànies van experimentar fenòmens d'intercanvi importants, com la immigració i el turisme, i també situacions d'excepció, com guerres o catàstrofes naturals; tot això va provocar, i seguirà provocant, la destrucció de la forma urbana de la ciutat i va precipitar l'aparició de noves oportunitats de construcció. Durant aquest temps la majoria de les ciutats van créixer allunyant-se del centre en forma de grans extensions disseminades de barris residencials que malinterpretaven les tipologies i l'urbanisme del moviment modern. Així van sorgir nous guetos a causa d'una mala relació amb el centre històric, la manca d'espais públics, la mala qualitat de la construcció i la poca flexibilitat en la tipologia dels habitatges.
Podem trobar aspectes comuns en aquesta regió geogràfica específica, tan complexa i diversa, de les ciutats costaneres del Mediterrani, tant de nord a sud com d'oest a est. Aquestes ciutats se situen en un context molt diferent del de les vastes regions centrals del continent europeu o americà, ja que es troben en el límit d'un context intel·lectual i físic que fa esforços per idear el seu urbanisme i la seva forma de poblar el territori. També podríem destacar el clima mediterrani específic i comú que, sens dubte, afecta la majoria de les situacions formals i ambientals que van donar lloc als principis i aspectes bàsics del moviment modern: un desenvolupament històric i cultural comú. Aquestes ciutats s'assenten en el seu territori donant respostes concretes a diferents condicions. Aquestes respostes mereixen una anàlisi específica i que se les relacioni amb les solucions que donen per al futur.

pujar

Històricament, les regions mediterrànies han estat una zona estratègica d'intens intercanvi, diàleg i conflicte entre les diferents societats que van convergir espacialment en aquesta conca que connecta tres continents. Aquest espai continua exercint un paper geopolític clau a escala mundial, ja que en els seus territoris sovint es negocien conflictes les implicacions dels quals són molt més grans. Avui, i en un futur immediat, el Mediterrani continua sent un espai crític.

Les societats mediterrànies es caracteritzen per les civilitzacions urbanes que han construït, i aquestes mateixes ciutats s'han convertit amb el temps en els punts d'ancoratge d'uns territoris que, a part d'això, sovint han canviat la seva identitat. Les ciutats mediterrànies són, per tant, un dels elements més eloqüents per analitzar i estudiar les complexitats d'aquesta regió.

Des de la perspectiva de la investigació arquitectònica i urbanística, l'estudi d'aquestes ciutats pot proporcionar una comprensió útil del complex de sistemes de construcció, estructures, pràctiques culturals i institucions. També hauria de portar a un examen de les condicions urbanes i territorials que construeixen el sistema interrelacionat de les regions mediterrànies.

Aquest programa de recerca estudia una sèrie de casos pràctics –un nombre limitat de ciutats concretes i d'interrogants particulars dins d'aquestes, que se seleccionaran estratègicament. L'atenció se centra en situacions arquitectòniques i urbanístiques del present, però sense perdre de vista la densitat de referències culturals i històriques plasmades en aquests espais urbans.

El programa s'articula al voltant de tres activitats principals: un procés d'investigació contínua desenvolupat per diverses institucions acadèmiques, juntament amb una sèrie de seminaris anuals i tallers de disseny in situ; tot això organitzat i finançat per un consorci internacional d'institucions arquitectòniques i culturals.

El programa Mediterranean Cities va ser creat el 2009 per la Fundació Mies van der Rohe amb la col·laboració d'un grup d'institucions molt interessades en les diverses relacions entre l'arquitectura i la cultura contemporània. Aquestes institucions representen formes diferents, encara que complementàries, d'enfocar la investigació, el coneixement i la difusió de la producció i el discurs contemporanis de l'arquitectura i el disseny urbà a les ciutats i comunitats de la conca mediterrània.

El programa ha iniciat una sèrie de projectes anuals de recerca, seminaris i tallers que cada edició tenen lloc en una ciutat mediterrània diferent. Els seminaris i tallers se centren en el tema de l'arquitectura i el disseny urbà a les ciutats mediterrànies, i cada any es programen en una ciutat mediterrània diferent. S'hi debatran temes importants relacionats amb l'estat en què es troba el disseny arquitectònic i urbà, amb especial atenció a l'entramat social i cultural. Cada edició se centrarà principalment en la ciutat que acull l'esdeveniment, però pot estar oberta a temes més amplis que afecten la regió mediterrània en conjunt.

pujar

El programa s'estructura en 3 nivells diferents amb objectius específics que disposen de plataformes interactives: recerca, seminaris i tallers. Una fase posterior preveu la publicació dels resultats.

Recerca
Analitza alguns dels tòpics i prepara un grup d'estudiants avançats per als tallers i seminaris que tindran lloc en els diferents centres universitaris. A cada projecte de recerca, hi participen estudiants i/o docents dels centres participants. Aquests desenvolupen línies d'investigació adreçades a oferir una millor comprensió de la ciutat mediterrània i centrades principalment en l'anàlisi de quatre aspectes: topografia, infraestructures, tipologies de construcció i infraestructures de comunicacions i serveis.

Seminaris
Programes urbanístics i arquitectònics amb els quals es pretén explorar les condicions urbanes emergents i en expansió que estan transformant les ciutats i regions mediterrànies. El seu objectiu és partir de la història i cultura de les ciutats mediterrànies per, posteriorment, estudiar els reptes als quals s'enfronten en el present i les seves oportunitats en el futur. Els seminaris proposen un acostament a les ciutats com un complex de sistemes de construcció, estructures, pràctiques culturals i institucions, i s'espera que desemboquin en un examen de les condicions urbanes i territorials que construeixen el sistema interrelacionat de les regions mediterrànies.

Tallers
S'han concebut com un estudi intensiu in situ en el qual es tractaran alguns dels temes pel que fa a la ciutat construïda. Estan organitzats per diverses escoles d'arquitectura de la ciutat que acull el taller i d'altres ciutats de la regió mediterrània.

pujar

Comitè directiu. Està format per un representant de cadascuna de les sis institucions participants que dirigeixen el programa Mediterranean Cities: Aga Khan Award Foundation, Anna Lindh Foundation, Bibliotheca Alexandrina, Fundació Mies van der Rohe i Institut Français de l’Architecture.

Consell d'Universitats. El grup d'universitats que participen en el programa compon el Consell d'Universitats, responsable d'organitzar i desenvolupar els tallers sota la direcció de la Fundació Mies van der Rohe. Aquestes universitats són: Universitat Politècnica de Catalunya-Escola d’Arquitectura, Istanbul Bilgi University, Università degli studi di Genova-Facoltà di Architettura, École Nationale Supérieure d’Architecture de Marseille, American University of Beirut, Lebanese American University i Aga Khan Program a GSD Harvard University.

Institucions amfitriones. Cada edició d'un programa requereix que una o diverses institucions d'una ciutat concreta acullin els diferents esdeveniments. Una d'aquestes podria ser una universitat o escola, per tal de facilitar la realització dels tallers d'arquitectura.

Xarxa de centres de recerca. El programa Mediterranean Cities pot implicar en aquest projecte altres universitats que també contribuiran al programa i hi participaran.

Comitè assessor. Està format per diverses persones distingides pels seus mèrits professionals o acadèmics en relació amb les ciutats mediterrànies i les seves necessitats actuals. Els membres del comitè són Mohsen Mostafavi, Xavier Costa, Stefano Boeri i Eduard Bru.

pujar